INDRETS

CENTRE D’ART CONTEMPORANI PIRAMIDÓN

piramidon35

L’edifici Piramidón, al centre del Barri La Pau, és un contenidor ben curiós: un hotel d’entitats, un casal de barri, un ambulatori, una escola d’adults… i una galeria d’art contemporani.
Creat per Isidre Bohigas el 1990, dóna aixopluc a un reguitzell d’artistes que tenen allà els seus tallers. És al mateix temps “una fàbrica de creació i una galeria d’art”.
Per als interessats en l’art contemporani és un lloc imprescindible. Pels que no ho són tant, les vistes sobre el barri i sobre Barcelona paguen la pena de pujar fins a la darrera planta de l’edifici.
[JAB]

Adreça: Pere Vergés, 1
Més informació: http://www.piramidon.com/ca/

UN PLAFÓ CERÀMIC AL CARRER GUIPÚSCOA

guipuscoa36

El carrer Guipúscoa ja funcionava com a tal des de mitjans dels anys 50, tot i que el paviment estava sense asfaltar. El 19 de juliol de 1958 l’alcalde de Barcelona, Marcelino Coll, va obrir aquest carrer al trànsit. Ell mateix va afirmar que “aquesta obertura no constitueix una inauguració oficial”.
No va ser fins el 20 d’octubre de 1963 que es va inaugurar oficialment. Aquesta inauguració va estar presidida per José María de Porcioles, alcalde de Barcelona, i Nicolás Lasarte Arana, alcalde de Sant Sebastià. També van assistir representants dels barcelonins residents a Sant Sebastià i la colònia guipuscoana de Barcelona. Els dos alcaldes van descobrir un plafó ceràmic commemoratiu.
El plafó ceràmic està situat a la dreta de la façana del Col·legi Adela de Trenquelleon (al número 24), al costat de l’antiga fàbrica Zenith. És obra del ceramista Joan Guivernau. Està format per 15 rajoles en les que apareix la platja del Cros de Sant Sebastià. En la part superior, als costats del lema “Barcelona a San Sebastián”, hi ha la Dama del Paraigües (que llavors era un dels símbols de la ciutat de Barcelona) i l’escut de la ciutat guipuscoana.
A l’altra banda del carrer es troba la Casa de l’Esport, seu de 24 federacions esportives catalanes, entre elles la de bàsquet.
[GR]

Adreça: Guipúscoa, 24
Més informació: www.catmarianistes.com/

UN ARC DE SANT MARTÍ AL PARC

arc37

Al parc de Sant Martí, darrere la masia Can Planas, s’observen uns curiosos fanals. No són tals. Els arquitectes del parc van voler reproduir tants cops com es volgués l’arc de Sant Martí i per això van dissenyar aquests aspersors gegants. Dissortadament, van funcionar només uns mesos.
[JAB]

Adreça: Parc de Sant Martí (darrere Can Planas)

DUES FONTS DE CANALETES

font40

De les prop de 1.700 fonts que té Barcelona, tothom coneix la de la Rambla de Canaletes, on se celebren les victòries esportives del FC Barcelona. Però no és l’única. Hi ha disset repartides per tots els districtes (excepte Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris).
I al barri en tenim dues. Una, a la cruïlla de Via Trajana amb Binèfar (a la foto) i l’altra a la plaça de la Infància (darrere el CAP Sant Martí del carrer Fluvià).
El 1889, l’arquitecte municipal Pere Falqués va dissenyar aquesta font-fanal de ferro colat. La base té forma circular. A la part superior, quatre fanals il·luminen l’entorn i la part central, ornada amb quatre escuts de la ciutat, té quatre brolladors (més un petit abeurador per a gossos).
[JAB]

Adreces: Via Trajana/Binèfar; Plaça de la Infància

TAPA DAMM

tapadamm

Si preguntem a qualsevol que passeja pel carrer Guipúscoa que hi ha al subsòl ens contestarà que la línia 2 del metro. En temps, a més, discorria una conducció d’aigua que portava aquesta matèria primera a la fàbrica de la cervesa Damm del carrer Rosselló. Els cervesers eren molt exigents amb la qualitat de l’aigua que feien servir i trobaren la que necessitaven en una mina del Bon Pastor. D’aquí la conducció del carrer Guipúscoa. ¿Alguna evidencia d’això? Sí. En la cruïlla d’aquest carrer amb Agricultura, al costat del pas de vianants davant el Bar Guipúzcoa, trobem la tapa d’accés a la conducció en la que podem llegir “S. A. Damm”.

Adreça: carrer Guipúscoa amb Agricultura (Mar/Llobregat)

ESGLÉSIA VELLA DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS

esglesia-SMP

Dedicada a sant Martí de Tours (316-397) va ser el nucli espiritual i administratiu del territori de Provençals fins a la construcció de la nova seu de l’ajuntament del poble de Sant Martí de Provençals al Clot el 1887. Al seu voltant trobem la rectoria (antic ajuntament, jutjat i presó) i la tàpia del cementiri parroquial amb un xiprer a l’entrada.
Tenim notícia certa de la seva existència des del 1052 i de tota una sèrie de destruccions que fan que els elements arquitectònics actuals siguin de diferents èpoques, destacant el campanar barroc, el pòrtic medieval i algunes pedres romanes al pati de l’entrada a l’església.

Adreça: plaça Ignasi Juliol.

RAMBLA PRIM

prim-01 prim-02 prim-03

Les transformacions del barri són fàcils d’observar per a qualsevol que porti més de cinquanta anys vivint al barri: llavors coneixeria les masies i fàbriques que poblaven La Verneda de Sant Martí i la seva substitució pels actuals bloc de cases. La rambla de Prim és d’aquests indrets on veiem la diferència entre l’ahir i l’avui.
A la primera fotografia (1967) podem veure construït el Barri de La Pau i, a la dreta, la riera d’Horta que circula a l’aire lliure. A la segona (anys 80), la riera ha estat  soterrada i es comença a urbanitzar el carrer; a la tercera, la rambla actual, inaugurada el 1992.
Les associacions de veïns que limiten amb la rambla (des del mar fins a les vies del tren) estan organitzades en un òrgan comú per defensar-la i millorar-la: la coordinadora Eix Prim.

LA MASIA DE CA L’ARNÓ

arno01-36 arno02-36 arno03-36

Ca l’Arnó és una de les masies que conformen el nucli històric de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals (1716-1897), juntament amb l’església, la rectoria, Can Planas i Can Cadena. Totes elles són patrimoni arquitectònic municipal.
En la primera imatge veiem Ca l’Arnó als anys setanta quan encara era una explotació agrícola. Un cop desnonada la propietat, a finals del 80, veient que el municipi no li donava cap ús, s’inicià un moviment veïnal, molt especialment l’Escola d’Adults, que reivindicà la seva remodelació i conversió en ludoteca. Una de les accions va ser cobrir la masia amb una gran lona en la que es podia llegir “Salvem Ca l’Arnó”. Finalment, Ca l’Arnó és avui una ludoteca dedicada a la petita infància, els infants i els joves.

Adreça: carrer Menorca (entre el mercat Provençals i Can Cadena).

“LA LÍNIA DE LA VERNEDA”

linia-01

linia-02

linia-03

Sempre que es demana per un símbol de La Verneda de Sant Martí, a la ment acudeix l’església de Sant Martí de Provençals. Tot i això, es troba en un indret una mica allunyat d’algunes parts del barri. En canvi, l’escultura de Francesc Torres “La Línia de La Verneda” el recorre en tota la seva llargària, tot seguint el carrer Guipúscoa, des de Bac de Roda fins al passeig d’Extremadura (d’un punt A a un punt B).
Va ser inaugurada el 1999 al mateix temps que la urbanització del carrer, dos anys després de la posada en marxa de la línia II del Metro.
En cada tram de carrer, deu plaques i una ona (que va canviant de posició al llarg del recorregut i es va desviant de muntanya a mar) ens recorden amb textos gravats la història de l’antic poble de Sant Martí de Provençals i alguns trets d’esdeveniments més actuals.

Adreça: al llarg del carrer Guipúscoa (entre Bac de Roda i Extremadura).

“MANHATTAN VERNEDENC”

manhattan

Ja era sabut que el Pla Parcial de la zona de Llevant (sector Nord) assignava una alta densitat de construcció d’habitatges als terrenys situats al nord de la Gran Via. D’aquest Pla va néixer el barri de La Verneda de Sant Martí (Gran Via-ronda de Sant Martí-Espronceda-límit amb Sant Adrià).
Avui trobem al nostre barri fins a quaranta-u edificis de més de cinquanta metres d’alçada. Molts d’ells es troben al Barri de La Pau i al llarg del carrer Guipúscoa però hi ha una acumulació especial quan comences a baixar pel carrer
Pont del Treball Digne i trobes, a l’esquerra, els quatre blocs de la Cooperativa Montseny; a la dreta, els set de Construcciones Españolas; després del carrer Menorca hi ha els cinc de Lamaro i en arribar al carrer Huelva i girar a la dreta s’aixequen els tres de la Cooperativa La Puntual i l’enorme edifici verd de La Caixa: en total vint edificis de més de cinquanta metres (dels que els bombers anomenen EGA-Edifici de Gran Alçada).
Tot plegat, un “Manhattan vernedenc” on hi viu una tercera part dels prop de
55.000 habitants del barri. A la fotografia extreta de Google Earth es pot apreciar la línia de gratacels just al costat del nucli antic amb l’església, la rectoria, les masies i el parc de Sant Martí.

Adreça: carrers Pont del Treball, Cantàbria, Huelva.

PLAÇA DE LA PALMERA

palmera-01

palmera-02

DCIM100MEDIADJI_0119.JPG

La Palmera va ser la darrera zona en construir-se del barri (cap a finals dels seixanta, inicis dels 70). La primera fotografia permet veure encara la fàbrica Bidones Ballester i la seva xemeneia (és l’única que ha quedat dempeus del nostre
passat industrial).
La plaça és va inaugurar el 1984 mig urbanitzada i amb l’escultura “El Mur” de Richard Serra com a eix vertebrador. Els veïns havien aconseguit que no es construïssin blocs de pisos.
A la darrera foto, veiem l’estat actual. A mà dreta encara es pot veure el solar
buit del que havia de ser el nou edifici de l’escola d’adults i que els veïns també van rebutjar, per tal de mantenir la plaça sense construccions.
Sembla que el futur passa per convertir-se en una superilla, tot i que, de fet, ja funciona com a tal.

Adreça: plaça de La Palmera

LA VIL·LA ROMANA DEL PONT DEL TREBALL

villa-01     villa-02    villa-03

Les obres de l’estació de La Sagrera van descobrir el 2011 una vil·la romana al costat de l’antic Pont del Treball. Les excavacions arqueològiques van concloure que havia estat construïda a finals del segle I aC i perdurà fins al segle cinquè de la nostra era. L’activitat econòmica d’aquesta construcció, antecessora de la masia, era la producció de vi per a l’exportació.
Entre les troballes d’interès es troba un mosaic policromat. Actualment es troba en estudi, tot esperant el final de les obres quan està previst exposar-lo dins la futura
estació. Una altra troballa interessant és un fragment d’oscillum, una mena de mòbil penjoll (foto inferior).

Adreça: carrer Pont del Treball (al costat de l’Institut Salvador Seguí, sota l’estació)

PISOS DE SINDICATS O BARRI PARERA

parera-01

parera-02    parera-03

El vuit de juny de 1958 s’inauguraven oficialment els pisos del nou barri de l’Obra Sindical del Hogar, batejat amb el nom de Barri Parera. A la primera foto es veu l’estat de construcció de La Verneda de Sant Martí al 1965, amb els tres polígons públics: Via Trajana, Parera i La Pau.
El nom original havia de ser San Pablo però es va canviar en homenatge a Juan Antonio Parera, un falangista dirigent del Sindicat Vertical que acabava de morir. Per conèixer millor la història del barri és recomanable llegir “Parera”, de Montse Oliva (Adigsa, 1995).

Adreça: delimitat pels carrers Guipúscoa, Menorca, Fluviài Treball.

FÀBRICA ZENITH

zenith-01    zenith-02-

Hem assistit en viu i en directe a la desaparició d’un dels edificis més emblemàtics del barri: l’antiga fàbrica de televisors Zenith.
Situada al carrer Espronceda, entre Guipúscoa i Concili de Trento, era obra del despatx d’arquitectes Giráldez, López Íñigo & Subías (premi FAD del 1958 per la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona).
La fàbrica va ser inaugurada l’octubre de 1967 pels amos de Telerasa, llicenciada per
Espanya de Zenith Radio Corporation de Chicago, pel president de la companyia
nord-americana Joseph Wright i pel ministre d’Industria, Gregorio López Bravo.
Fins al 1983, quan va tancar deixant un centenar de treballadors al carrer, havia fabricat televisors i ràdios de la marca Zenith. Després d’un llarg període de poca activitat econòmica, actualment, després de l’enderroc, al solar estan en construcció 112 habitatges de la promotora Núñez y Navarro.

Adreça: carrer Guipúscoa amb Espronceda.

DOCTOR ZAMENHOF

zamenhof34

El 8 de juny de 1958, el dictador Francisco Franco inaugurava oficialment el polígon d’habitatges batejat com “Juan Antonio Parera” (un falangista que va ser delegat del sindicat vertical a Barcelona). En la breu visita del general al barri, va fer un petit recorregut pel carrer Doctor Zamenhof, entre Menorca i Huelva.
Res a veure amb la figura que dóna nom al carrer: el metge polonès creador de l’esperanto Ludwik Lejzer Zamenhof (1859-1917).
A finals del segle XIX, hi van haver múltiples intents de crear una llengua universal. La creada pel doctor Zamenhof va aconseguir agafar certa volada.
Una gran part del vocabulari de l’esperanto es basa en el llatí, amb elements de l’anglès, l’alemany, el rus, el polonès i el grec antic.
El 1909 va tenir lloc a Barcelona el cinquè Congrés Mundial d’Esperanto, al qual va assistir el propi Zamenhof. La llengua es va estendre sobretot entre els ambients llibertaris catalans.
A l’alçada del número 21 del carrer hi ha una placa que homenatja el doctor.
En la seva curta extensió (del carrer Menorca fins a Guipúscoa) allotja les seus d’unes quantes entitats: l’Associació de Veïns Provençals de la Verneda; el Centro Andaluz de la Comarca de Estepa y Sierra Sur; i SucsPirArt-Diables de la Verneda.

CAMÍ DE LA VERNEDA

cami37

Com una mena de riu Guadiana que apareix i desapareix, el camí de la Verneda comença al parc del Clot com a carrer de la Verneda, desapareix i torna a ressorgir com a camí de la Verneda en un passatge entre Camp Arriassa i Ca n’Oliva per morir amb el mateix nom al carrer que fa de límit amb Sant Adrià, després de l’antiga fàbrica de Coca-Cola al carrer Guipúscoa.
El nomenclàtor ens explica que ja rebia aquest nom abans del 1900 i que es refereix a un bosc de verns. De fet el nom li venia del desaparegut molí de la Verneda. Es trobava aproximadament on avui mor el carrer.
A la fotografia aèria de 1964 (moment àlgid de la construcció del barri actual) podem veure entre les masies, les fàbriques i els nous blocs de pisos, el recorregut del camí que donaria nom al barri tot resseguint el que avui és el carrer Huelva a l’alçada dels carrers Cantàbria, Agricultura i Treball.
A la part superior de la foto podem veure ja construïts el blocs de La Caixa i a la dreta els del Tèxtil. En primer terme, els blocs de Lamaro a mig construir envoltats de camps de conreu i encara amb la masia Can Pujades davant d’un dels blocs.
A tocar del camí veiem (d’esquerra a dreta) les masies de Can Juliol, Cal Masover, Cal Gallinaire i Ca l’Armengol.

JOSEP MIRET

miret

El carrer que circula paral·lel al de Cantàbria entre Huelva i la plaça de La Verneda ret homenatge als catalans morts als camps d’extermini alemanys durant la Segona Guerra Mundial.
Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907-Florisdorff, Mauthausen, 1944) va ser conseller de la Generalitat el 1937 i dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a l’exili.
Exiliat a França el 1939, va ser detingut a París el 1942 i deportat al camp de concentració de Mauthausen el 1943 (amb el número de matrícula 34.576). Fou catalogat com a presoner “Nacht und Nebel” (Nit i Boira), destinat a l’extermini.
Morí el 17 de novembre de 1944. Després d’un bombardeig aliat quedà ferit i fou rematat per un soldat de les SS.
El carrer rebé el nom de Josep Miret el desembre de 1984, en un acte en el que participà l’organització Amical Mauthausen.
En la seva curta llargària trobem l’Escola Bressol “La Verneda de Sant Martí”.
[JM]

CONCILI DE TRENTO

concili39

Dedicada al Concili ecumènic de l’Església Catòlica celebrat entre 1545 y 1563 a Trento, ciutat del Nord d’Itàlia. Es buscava reunificar la Cristiandat com a resposta a la Reforma Protestant de Lutero.
Creua tot el barri, des del carrer Espronceda fins al d’Extremadura. És la continuació del carrer Consell de Cent.
Entre els carrers de Treball i Agricultura es troben els blocs d’habitatges de “La Caixa”, inaugurats el 1955 i que estan inclosos al Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic de la Ciutat de Barcelona.
A continuació es troben les instal·lacions del Club Esportiu Júpiter i, gairebé al final del carrer, la seu de l’associació de veïns La Pau i l’Hotel d’Entitats de l’edifici Piramidón.
[MR]

PASSATGE ANTONI GASSOL

gassol40

El passatge s’inicia als Jardins del Clot de la Mel (carrer d’Espronceda) i acaba a Bac de Roda. Les casetes del passatge Antoni Gassol es van construir l’any 1925 com a vivendes dels treballadors de les indústries tèxtils que hi havia a la zona. El nom prové d’un dels propietaris dels terrenys.
El passatge, convertit en patrimoni històric de la ciutat, està format per un conjunt d’habitatges unifamiliars de planta baixa que, a la part posterior, s’enfonsen una altura més i disposen d’un pati-jardí.
És un conjunt representatiu de l’arquitectura popular de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Totes les casetes disposen de la mateixa estructura, amb petites variacions ornamentals en la part superior de la façana.
Al número 18 trobem el Taller El Xop. Es dedica a l’atenció de les persones discapacitades intel·lectuals adultes des de l’any 1977. Té la Medalla d’Honor de Barcelona 2016.
El 2009, l’ Ajuntament va cedir l’espai de tres casetes del passatge per a la construcció  d’una  llar-residència amb 12 places.
Un carrer més avall existia un altre passatge de les mateixes característiques anomenat Vicenç Montal.
[JM]

JULIÁN BESTEIRO

besteiro

Aquest breu carrer, continuació natural del carrer Provençals, s’estén entre Andrade i Guipúscoa.
Està dedicat al polític socialista Julián Besteiro Fernández (Madrid, 1870-Carmona, 1940), president de les Corts espanyoles durant la II República i també del Partit
Socialista i de la Unió General de Treballadors.
Abans de 1979, portava el nom de Primera Centuria Catalana (voluntaris feixistes que anaren a combatre a la Guerra Civil en el bàndol dels revoltats).
Al número 6, trobem l’Ateneu Llibertari Verneda, centre històric de les activitats anarquistes al barri, i al número 10, una de les poques pastisseries que encara resten, la Sanz.
[MR]

ESPRONCEDA

espronceda

Comença al Poblenou, com gairebé tots els carrers del barri que venen de la banda mar, i és el límit del barri amb el veí El Clot. El pont del mateix nom va ser el primer en creuar les vies del tren al nostre barri.
Està dedicat a José de Espronceda y Delgado (Almendralejo, Extremadura,
1808-Madrid, 1842), escriptor i polític liberal. El poeta romàntic és conegut per les
seves obres “El estudiante de Salamanca” y “El diablo mundo”. Molts coneixen el seu
poema “La canción del pirata” i la seva tornada:
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria la mar.
En el seu tram vernedenc trobem el poliesportiu Bac de Roda, inaugurat pels Jocs Olímpics de 1992, i la recentment enderrocada fàbrica Zenith.
[GR]

DUODA

duoda

Entre la plaça de La Palmera i la rambla Prim trobem el carrer Duoda. Recorda una
escriptora del segle IX, autora del “Manual per al meu fill”. Casada amb el duc de
Septimània (actual Catalunya Nord), el seu primer fill li va ser arrabassat mentre ella era confinada al castell d’Uzes. Duoda volia amb aquest manual d’educació moral
mantenir el vincle amb el seu fill Guillem.
És un dels molts carrers del barri que porten nom de dona. En el seu breu recorregut,
entre els carrers Andrade i Guipúscoa, trobem la seu de l’associació de veïns La
Palmera Centro i el Casal de Barri La Palmera.
En la part que toca a Guipúscoa es trobava la “Fábrica Española de Blanco de Zinc” fins a la construcció dels nous blocs de pisos a finals dels seixanta i inicis dels 90.

PLAÇA DEL RAM DE L’AIGUA

ramaigua

Situada a l’encreuament de la rambla Guipúscoa i el carrer Cantàbria, és un espai guanyat per la lluita veïnal. A partir de l’any 1976, l’associació de veïns de La Verneda Alta va voler aconseguir l’espai que deixaria la fàbrica tèxtil Successors de Francisco Vila (S. F. Vila), que es traslladava a Riudarenes, per fer un equipament sanitari, preferiblement un hospital.
La fàbrica ocupava tota l’illa de cases i la negociació duta a terme entre l’Ajuntament, la fàbrica, els obrers i l’associació de veïns donà com a resultat final una part de vivendes, la residència i casal de gent gran Cantàbria i la plaça del Ram de l’Aigua amb un àrea d’esbarjo infantil.
El nom, aprovat el 1991, va ser proposat per l’associació de veïns per recordar que la fàbrica era del ram de la indústria tèxtil dedicada als tints i aprests, com nombroses fàbriques de l’antic poble de Sant Martí de Provençals (especialment al Poblenou i el Clot) durant els segles XVIII i XIX.
[JM]

PLAÇA DE LA CULTURA

cultura

Situada al mig de l’illa formada pels carrers Andrade-Concili de Trento-Prim-Ca N’Oliva i accessible pels quatre carrers. És el primer indret que va tenir nom al Barri de La Pau.
L’abril del 1984 es va celebrar la inauguració amb una gran festa amb la presència
de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, i Heribert Barrera, president del Parlament de Catalunya.
El nom va ser triat pels veïns mitjançant un concurs d’idees. La resta de carrers i places, amb noms relacionats amb la cultura i l’ensenyament, no van ser incorporats al nomenclàtor fins l’any 1994.
[JM]

SANTANDER

santander

Dedicada a la capital de la comunitat autònoma de Cantàbria (que també té carrer al barri). Amb prop de 180.000 habitants, els seus indrets més coneguts són: el palau de La Magdalena, el passeig de Pereda i la platja d’El Sardinero.
És la continuació dels carrers Rosselló i Palència de la trama Cerdà. Al barri, comença
al carrer pont del Treball, queda tallada a l’alçada del carrer Cantàbria i, després de
Prim, continua per sobre de les vies del tren i, ja en el municipi de Sant Adrià de Besòs, mor al pont del Molinet.
En la seva vessant nord, té un caràcter eminentment industrial. En arribar a la Via
Trajana supera el traçat ferroviari amb un pont i una passarel·la per a vianants (que
estan pendents d’una propera remodelació).
En el seu primer tram, trobem el Casal de Barri La Verneda, la parròquia del Santíssim Sagrament i l’institut Salvador Seguí. Passa molt a prop de la masia Can Riera. La
seva fesomia canviarà totalment quan es construeixin els 3.500 habitatges que van
aparellats a la futura estació de La Sagrera.

PLAÇA DE LA VERNEDA

verneda

L’espai que ocupa l’actual plaça de La Verneda havia de ser en realitat una parròquia. Quan les obres per construir el temple es van iniciar el 1976,
els veïns les van aturar reclamant un espai de relació per a tots els veïns: una plaça.
La lluita va durar fins l’any 1978 quan es van iniciar les obres de la plaça. La fotografia mostra un instant de la inauguració, celebrada el 14 de juny de 1979, quan el president de l’associació de veïns La Verneda Alta, Marc Genestar, estava a punt de
penjar una placa commemorativa amb una crida a la bona conservació.
La plaça va ser durant molts anys l’epicentre de les festes i activitats del barri. Entre el
1990 i el 1995, va ser l’escenari d’una nova lluita: la construcció d’un aparcament
subterrani. El pla inicial era construir-lo entre la plaça i el carrer Menorca. La
determinació d’un grup de veïns d’un bloc proper va fer canviar la situació i avui en dia es troba sota la plaça.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s