ELS NOMS DELS CARRERS
FONTS
http://www.bcn.cat/nomenclator/
Jesús Portavella, Diccionari Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona 1996, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1996
Nom / Descripció / Data aprovació/ Noms anteriors
Agricultura, carrer de l’
Dedicat a l’art de conrear la terra. Simultàniament (vers l’any 1880) altres carrers de Sant Martí reberen el nom d’activitats econòmiques (treball, comerç, etc.).
25/04/1945
Núm. 60 (Pla Cerdà)
Alcalá de Guadaíra, carrer
Fortalesa (avui ciutat) de la província de Sevilla, conquerida per Ferran III de Castella a mitjan segle XIII. El seu castell serví de presó a importants personatges. El nom fou donat al carrer l’any 1925 com a agraïment al fet que la ciutat d’Alcalá de Guadaíra donà el nom de Barcelona a un dels seus carrers.
07/07/1942
Doctor Rizal, 04/02/1931; Alcalá de Guadaira, 13/01/1925; Dr. Rizal; Carmen
Almacelles, carrer d’
Municipi del Segrià.
14/12/1984
—
Àngels Garriga, carrer
Àngels Garriga i Martín (Sant Vicenç de Calders, 1898 – Barcelona, 1967). Mestra i escriptora.
24/10/1994
—
Andrade, carrer d’
Juan Gil de Andrade. Comandant de divisió naval. Prengué part en la batalla de Lepant i Joan d’Àustria el nomenà governador de la Galera Reial, la galera capitana. En el nomenclàtor de 1980 es va canviar la dedicació a favor de Domingo Antonio de Andrade (Cée, 1639 – Santiago de Compostel·la, 1712). Arquitecte i entallador.
19/11/1929
Diputación (2n tram)
Angeleta Ferrer, plaça d’
Angeleta Ferrer i Sensat (Barcelona, 1904 – 1992). Llicenciada en ciències naturals. Professora de la càtedra de zoografia d’articulats de la Universitat de Barcelona, de l’Institut Balmes, del centre de batxillerat Monturiol, de l’Institut Isabel la Catòlica de Madrid, de l’Institut de Reus i directora de l’institut de batxillerat Infanta Isabel d’Aragó (1966 – 1974). Era filla de la il·lustre pedagoga Rosa Sensat.
11/05/1998
Repòs, 12/06/1980
Antoni Gassol, passatge d’
Per un dels propietaris. El terreny on es troba el passatge està situat en l’heretat anomenada Manso Serra i fou comprat per Antoni Gassol i Civit, i Vicenç Montal i Comellas, el 1918.
—
Antonio Gassol
Arriassa, passatge d’
Travessia del carrer del Camp Arriassa.
19/07/1961
—
Artur Martorell, plaça d’
Artur Martorell i Bisbal (Barcelona, 1894 – 1967). Pedagog. Director de les escoles del Patronat Domènec de Gràcia i professor a les escoles del CADCI i a l’Escola Normal de la Generalitat. Assessor tècnic de l’Ajuntament i director de l’Institut Municipal d’Educació.
24/10/1994
—
Bac de Roda, carrer de
Francesc Macià i Ambert (Roda de Ter, ? – Vic, 1713). Polític i guerriller conegut amb el nom de Bac de Roda. Prengué part en la Guerra de Successió i fou un dels dirigents militars i polítics més populars de la guerra contra Felip V de Castella.
04/02/1931
Bach de Roda; Felipe II, 14/06/1927; Bach de Roda, 05/09/1907; Comercio; Núm. 55 (Pla Cerdà)
Binèfar, carrer de
Vila i municipi d’Aragó (Osca) a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera.
21/07/1989
—
Bonaventura Gispert, carrer de
Bonaventura Gispert i Vila (Barcelona, 1907 – 1976). Metge. Exercí la medicina de família durant quaranta-cinc anys.
11/07/2008
Riera d’Horta
Camp Arriassa, carrer del
Antic lloc anomenat Arriassa, conegut posteriorment per Camp de la Mata. Aquest camp i altres foren donats en establiment per fra Gaspar Despares, monjo i cambrer del monestir de Ripoll, a favor de Joan Vicenç Cellarés, el 1590.
24/02/1960
Campo Arriaza
Ca n’Oliva, carrer de
Dedicat a Ramon Oliva i Bogunyà, propietari de la Casa Llarga i jardiner del parc de la Ciutadella. Pertany al lloc anomenat camp de la Mata, de molt antic, Arriassa. Era un camp de regadiu (amb les aigües de la sèquia Comtal) de dues mujades. Aquest camp, juntament amb altres, foren donats en establiment per fra Gaspar Despares, monjo i cambrer del monestir de Ripoll, a favor de Joan Vicenç Cellarés.
24/02/1960
Casa Oliva
Ca n’Oliva, passatge de
Pel mateix motiu que el carrer de Ca n’Oliva, dedicat a Ramon Oliva i Bogunyà, propietari de la Casa Llarga i jardiner del parc de la Ciutadella.
19/07/1961
Casa Oliva
Cantàbria, carrer de
La comunitat autònoma. Forma conjunt amb els carrers del mateix barri dedicats a regions i províncies de la península Ibèrica.
25/04/1945
General Manso; Manso; Núm. 61 (Pla Cerdà)
Casa Llarga, passatge de
Per la construcció allargassada, d’estil indefinit, que es trobava situada en la zona del camp Arriassa.
20/06/1994
—
Clementina Arderiu, plaça de
Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889 – 1976). Poetessa.
03/12/1993
—
Concili de Trento, carrer del
Dinovè concili ecumènic que tingué lloc a Trento, Itàlia, entre els anys 1545 i 1563. Desenvolupat en tres períodes dins del regnat dels papes Pau III, Juli III i Pius IV.
07/07/1942
Concilio de Trento; Consejo de Ciento (3r tram); Lletra Ll (Pla Cerdà)
Conxita Badia, plaça de
Concepció Badia i Millàs (1897-1975). Soprano. Professora de cant al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Destacà en el “lied”. Fou deixebla i intèrpret d’Enric Granados.
24/10/1994
—
Corts Catalanes, Gran Via de les
Per les antigues Corts Catalanes. La cort comtal convocada l’any 1098 per Ramon Borrell és la primera reunió de Corts de què es té coneixement. Pròpiament, les Corts Catalanes daten de l’any 1192, any en el qual el braç popular participa per primer cop a l’assemblea de pau i treva.
22/06/1979
Av. de José Antonio Primo de Rivera, 07/03/1939; Av. de las Cortes Catalanas, 04/02/1931; Cortes, abans de 1900; Lletra N (Pla Cerdà); Núm. 11 (Pla Cerdà)
Cultura, plaça de la
A sol·licitud dels veïns com a conseqüència d’un concurs escultòric.
07/07/1987
—
Doctor Zamenhof, carrer del
Lejzer Ludwik Zamenhof (Bialystok, 1859 – Varsòvia, 1917). Lingüista. De professió oculista, creà l’esperanto, que prengué aquest nom pel pseudònim que ell usava. Comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica.
—
—
Dolça de Provença, carrer de
Dolça I de Provença (1095 – 1127). Comtessa de Barcelona i de Provença, vescomtessa de Millau, Gavaldà i part de Carlat. Fou la tercera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona.
01/08/1991
—
Duoda, carrer de
Duoda (segle IX). Escriptora i comtessa de Barcelona. Entre els anys 841 i 843, mentre estava confinada a Usès (Septimània), va escriure Liber manualis (Biblioteca de Catalunya), un manual dedicat al seu fill Guillem, reclamat pel seu marit, Bernat de Septimània, quan tenia setze anys. Es tracta d¿un manual adreçat a un adolescent per guiar-lo en la seva formació. El més destacable és que està escrit per una dona i, a més, laica, ja que els escriptors eclesiàstics monopolitzaven la cultura escrita en aquell moment.
10/12/1997
—
Eduard Torroja, plaça d’
Eduard Torroja i Miret (Madrid, 1899 – 1961). Enginyer. Constructor de les primeres voltes laminars a Espanya i de la tribuna del camp de les Corts.
05/10/1962
Eduardo Torroja
Empordà, carrer de l’
Regió natural històrica del nord-est del Principat.
11/10/1972
Ampurdán
Espronceda, carrer d’
José de Espronceda y Delgado (Almendralejo, 1808 – Madrid, 1842). Poeta i polític.
—
Núm. 54 (Pla Cerdà)
Estartit, carrer de l’
Poble del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
23/02/1976
—
Extremadura, carrer d’
La comunitat autònoma.
11/10/1972
—
Fèlix Martí Alpera, carrer de
Fèlix Martí Alpera (el Cabanyal, 1875 – Barcelona, 1946). Pedagog.
24/10/1994
—
Fernando de los Ríos, plaça de
Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, 1879 – Nova York, 1949).
24/10/1994
—
Ferradura, passatge de la
Per la singularitat de la corba del passatge. Es troba situat entre els carrers de Cantàbria i al de Santander.
01/08/1991
—
Fluvià, carrer de
Ramon de Berenguer de Fluvià (Catalunya, segle XIV – Savoia, segle XV). Cavaller, conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume d’Urgell en la lluita contra Ferran de Trastàmara.
—
Balmes
Fondal de Sant Martí, carrer del
Camí deprimit respecte de la carretera de Ribes, que condueix a l’antiga església de Sant Martí de Provençals.
19/11/1929
Fondo de San Martín; Ctra. de San Martín; Ctra. de la Cruz
Francesca Bonnemaison, carrer de
Francesca Bonnemaison i Farriols (Barcelona, 1872 – 1949). Pedagoga. Promotora de l’educació femenina popular. Bibliotecària de l’Obra de Bones Lectures. Convertí l’obra de beneficència en una autèntica biblioteca per a dones obreres d’on sorgí l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. Fou reina dels Jocs Florals el 1892. Col·laborà en La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Franar.
24/10/1994
—
Gelida, carrer de
Municipi de l’Alt Penedès.
12/07/1943
Pje. G
Guipúscoa, rambla de
Regió del País Basc.
16/02/1998
C. de Guipúzcoa, 07/07/1942; Aragó (2n tram); Letra L (Pla Cerdà)
Ignasi Juliol, plaça d’
Ignasi Juliol. Propietari dels terrenys i de la casa pairal situada prop de la plaça. Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1809.
19/11/1929
—
Huelva, carrer de
Ciutat i port d’Andalusia.
07/07/1942
Valencia (2n tram); Lletra K (Pla Cerdà)
Infància, plaça de la
L’any 1959, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona expropià trenta-una finques i una per permuta, per portar a terme el desenvolupament de l’important Pla parcial de la Zona de Levante de 1958. En l’esmentat Pla fou creada aquesta plaça.
05/10/1962
—
Jaume Brossa, carrer de
Jaume Brossa i Roger (Barcelona, 1869 – 1919). Escriptor. Establí les bases ideològiques del moviment modernista i formà part del moviment literari català, d’arrel àcrata, que destruí la repressió de 1896. Escriví a Catalònia, L’Avenç i La Revista Blanca. Fou director d’Iberia i El Diluvio.
16/06/1999
—
Joaquima Raspall, jardí de
Joaquima Raspall i Juanicó (Barcelona, 1877 – 1968). Mestra. Era coneguda popularment com a Donya Quimeta. Va exercir de mestra al Poblenou durant més de setanta anys i ensenyà a quatre generacions de noies del barri.
18/05/2001
—
Joaquín Maurín, plaça de
Joaquín Maurín i Julià (Bonansa, 1896 – Nova York, 1973). Escriptor i polític. Fou militant de la CNT i delegat al congrés de la Internacional Sindical Roja a Moscou (ISR). S’enfrontà als anarquistes en defensa de la permanència de la CNT dins la ISR. Era membre del Comitè Central del PCE, però mantingué fortes divergències amb el partit, al marge del qual creà el Bloc Obrer i Camperol. Va ser expulsat del PCE el 1931. Fou el principal teòric i impulsor de l’Aliança Obrera a Catalunya. L’any 1935 fou elegit secretari general del POUM i el 1936, diputat a Corts. És autor de La Revolución española (1932) i Hacia la Segunda Revolución (1935).
05/11/1997
—
Jordi Rubió i Balaguer, carrer de
Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 1887 – 1982). Professor, catedràtic, bibliotecari i investigador. Entre altres càrrecs i mèrits, destaquen: president de l’Institut d’Estudis Catalans (1968 – 1970) i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1969).
14/06/1991
—
Josep Estalella, carrer de
Josep Estalella i Graells (Vilafranca del Penedès, 1879 – Barcelona, 1938). Físic i químic. Professor de la Universitat de Barcelona i catedràtic als instituts de Girona, Tarragona i Barcelona. Fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Com a pedagog, va deixar escrits llibres de text, treballs i traduccions.
24/10/1994
—
Josep Miret, carrer de
Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907 – Mauthausen, 1944). Conseller de la Generalitat de Catalunya (1937) i dirigent del PSUC a l’exili.
14/12/1984
—
Josep Mula, passatge de
Josep Mula i Sánchez, taxista i fundador social, nasqué a Barcelona, el 8 de novembre de 1919, al carrer de les Carretes, 53. El 1966 anar a viure al Grup d’ habitatges La Pau. Fundador de l’Associació de Veïns La Pau, l’any 1968. Directiu de l’equip de futbol del grup del juvenils del Grup d’habitatges i creador de l’equip amateur femení de futbol sala. Taxista de professió, duia al nens en els desplaçaments per competir, gratis. Dedicació incansable als seus veïns, a l’esport i a la joventut. Josep Mula va morir el 28 de febrer del 2006. Visqué al carrer de Fèlíx Martí Alpera, 8.
22/05/2013
—
Julián Besteiro, carrer de
Julián Besteiro Fernández (Madrid, 1870 – Carmona, 1940). Polític i catedràtic de lògica a la Universitat de Madrid (1912). President de les Corts constituents que aprovaren l’Estatut de Catalunya l’any 1932.
20/12/1979
Primera Centuria Catalana
Llibertat Ròdenas, plaça de
Llibertat Ròdenas i Rodríguez (Xera, 1892 – Mèxic, 1970). Anarcosindicalista. El 1918 s’establí a Barcelona. Va donar a conèixer, juntament amb Josep Viadiu, el moviment dels Sindicats Únics de la Confederació Nacional del Treball. Fou detinguda a Madrid i empresonada a Guadalajara. En sortir de la presó, denuncià públicament la repressió a què estaven sotmesos els obrers a Barcelona. A partir de 1931 va dur a terme una activa campanya a favor de la FAI. Al juliol de 1936, s’uní a la columna Durruti, al front d’Aragó. Fou l’encarregada de l’evacuació a Barcelona de sis-cents nens aragonesos. S’exilià a Mèxic, on va morir.
24/04/2007
—
Manuel Ainaud, plaça de
Manuel Ainaud i Sànchez (Barcelona, 1885 – 1931). Artista, dibuixant i pedagog. Professor de dibuix a l’Escola Horaciana i director del Col·legi Mont d’Or. President de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Creador de diverses escoles de prestigi internacional. Ideà el Patronat Escolar de l’Ajuntament.
24/10/1994
—
Maresme, carrer del
Comarca de Catalunya. Prengué el nom del barri del Maresme, on es troba situat el carrer. L’orònim maresme és sinònim de marina, nom de lloc de l’indret.
29/03/1922
Maresma; Besòs; Núm. 63 (Pla Cerdà)
Maria-Antònia Salvà, plaça de
Maria-Antònia Salvà i Ripoll (Palma de Mallorca, 1869 – Llucmajor, 1958). Poeta i traductora. Entre les seves amistats destacaren la de Miquel Ferrà i Josep Carner, que esdevingueren els seus mentors literaris. El 1903 fou premiada al Certamen Literari de les Fires i Festes de Mallorca pel seu poema Joc de nins. La seva obra poètica s’aplegà en els volums Poesies (1910), Espigues en flor (1926), El retorn (1934), entre d’altres. Va col·laborar en les revistes Catalunya i Feminal. Traduí obres de Frederic Mistral, Francis Jammes, Manzoni i Petrarca.
01/12/1997
—
Maria Espinalt i Font, plaça de
Maria Espinalt i Font (Barcelona, 1910 – 1981). Soprano. L’any 1931 va debutar al Gran Teatre del Liceu, on va actuar durant més de deu temporades. Fou considerada una primera figura de l’escena nacional i el Govern de la República la va guardonar amb el Llaç de l’orde d’Isabel la Catòlica.
18/05/2001
—
Maria Vila, passatge de
Maria Vila i Panadès (Barcelona, 1897 – 1963). Actriu. Començà a actuar de jove i ben aviat treballà com a primera actriu, en especial, a la companyia d’Enric Borràs, que actuava al Teatre Novetats. Juntament amb el seu marit, l’actor Pius Daví, creà una companyia el 1920. Actuaren preferentment al Teatre Romea i s’especialitzaren en teatre català. Després de la Guerra Civil, contribuïren a la recuperació de les activitats escèniques. Josep M. de Sagarra escriví per a ella L’hostal de la Glòria (1931).
01/12/1997
—
Menorca, carrer de
L’illa balear, conquerida el 1287 per Alfons II de Catalunya-Aragó. Constituí, amb Mallorca i el Rosselló, el Regne de Mallorca, que fou independent fins al 1343, data en la qual s’incorporà a Catalunya-Aragó. Del 1713 al 1756 fou de sobirania britànica. Del 1756 al 1763, francesa. I novament britànica fins al 1782, data en la qual s’incorporà a l’Estat español.
07/07/1942
Mallorca (3r tram); Lletra J (Pla Cerdà)
Mercè Capsir, plaça de
Mercè Capsir i Vidal (Barcelona, 1899 – Suzzara, 1969). Soprano. Començà els estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, on debutà el 1914 amb Rigoletto, de Verdi, i el 1934 cantà El cavaller de la rosa, de Strauss, en versió catalana. Actuà als millors teatres d’Europa, Amèrica i nord d’Àfrica. Es retirà dels escenaris el 1946 per exercir com a professora de cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Autora d’algunes composicions i d’una Transcripció per a cant d’unes variacions sobre un tema de Mozart.
01/12/1997
—
Montserrat Garriga, plaça de
María de la Caridad del Cobre Montserrat Garriga Cabrero (Cienfuegos, 1865 – Barcelona, 1956). Es va dedicar a la botànica i fou col·laboradora del doctor Pius Font i Quer. Herboritzava plantes que, rigorosament preparades, van engrandir la Secció Botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Va fer classes de botànica a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Donà el seu herbari a l’Institut Botànic de Barcelona el 1954.
11/05/1998
—
Palmera de Sant Martí, plaça de la
La planta. Lloc popular del barri de Sant Martí de Provençals.
01/08/1991
—
Pau, plaça de la
Pel grup d’habitatges La Pau, que prengueren aquest nom pels vint-i-cinc anys de pau, després de la victòria franquista del 1939. Situada entre els carrers del Concili de Trento i de l’Empordà.
23/11/1992
—
Pere Vergés, carrer de
Pere Vergés i Farnés (Barcelona, 1896 – 1970). Mestre que participà en el moviment de renovació pedagògica que introduí els corrents de l’Escola Nova. Director de l’Escola del Mar el 1921.
24/10/1994
—
Pont del Treball Digne, carrer del
Hi passaven els treballadors de Sant Martí per anar a la fàbrica del vidre de la Verneda.
14/10/2008
Pont del Treball, 12/06/1980; Puente del Trabajo
Porxos, plaça dels
Pels porxos projectats que comuniquen la plaça amb la Gran Via de les Corts Catalanes, passant per sota dels edificis que separen ambdós espais urbans.
(Abans de 1970)
Pórticos
Prim, rambla de
Joan Prim i Prats (Reus, 1814 – Madrid, 1870). Militar i polític liberal. Governador militar de Barcelona (1843) i capità general de Puerto Rico (1847). Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la guerra de Mèxic. Comte de Reus i vescomte del Bruc.
13/04/1989
C. de Prim; Núm. 64 (Pla Cerdà)
Provençals, carrer de
Habitant de Sant Martí de Provençals. El nom Provençals prové probablement dels repobladors dels segles IX i X, una part dels quals podien provenir de Provença, després de la reconquesta de Barcelona.
(Abans de 1900)
Provensals; Núm. 57 (Pla Cerdà)
Puigcerdà, carrer de
Municipi de la Cerdanya, capital de la comarca.
(Abans de 1900)
Núm. 62 (Pla Cerdà)
Ram de l’Aigua, plaça del
Per les nombroses fàbriques de Sant Martí dedicades a aquest sector durant els segles XVIII i XIX i per l’abundància d’aigua que hi havia. És la denominació que han fet seva els veïns. En aquests terrenys durant gairebé un segle hi hagué la fàbrica tèxtil S. F. Vila, factoria de tintures i aprestos.
11/03/1991
—
Rector de Vallfogona, carrer del
Francesc Vicenç Garcia i Torres (Tortosa, 1582 – Vallfogona de Riucorb, 1623). Poeta conegut amb el nom de Rector de Vallfogona.
29/03/1922
Ixart; San Martín
Sant Martí, ronda de
Antic municipi de Sant Martí de Provençals.
19/11/1929
San Martín
Santander, carrer de
Capital de la comunitat autònoma de Cantàbria.
07/07/1942
Rosellón (3r tram); Lletra H (Pla Cerdà)
Selva del Camp, carrer de la
Municipi del Baix Camp.
19/11/1929
La Selva del Campo; La Selva; Cº Antiguo de San Martín
Selva de Mar, carrer de la
Municipi de l’Alt Empordà.
19/11/1929
San Martín; Núm. 58 (Pla Cerdà)
Soledad Gustavo, plaça de
Teresa Mañé i Miravent (Cubelles, 1865 – Perpinyà, 1939). Mestra i escriptora coneguda amb el pseudònim de Soledad Gustavo. El seu marit, Joan Montseny, conegut amb el nom de Federico Urales, i ella es convertiren en els intel·lectuals anarquistes més actius del país. Va dirigir la “Revista Blanca” i col·laborà en “Tierra y Libertad”.
18/05/2001
—
Treball, carrer del
En homenatge al treball.
(Abans de 1900)
Trabajo; Núm. 59 (Pla Cerdà)
Torà, carrer de
Torà de Riubregós. Municipi de la Segarra.
14/02/1984
—
Trajana, via
En homenatge a Trajà.
30/12/1953
Núm. 1
Verneda, camí de la
El bosc de verns. Per extensió, les vores dels rius plenes de vegetació. D’aquí el nom del barri de la riba dreta del riu Besòs.
(Abans de 1900)
—
Verneda, plaça de la
El bosc de verns. Pel mateix motiu que el carrer de la Verneda, dedicat al nom del barri.
02/11/1977
—
Verneda, passeig de la
El bosc de verns. A l’indret de l’antic molí de la Verneda.
30/12/1953
Núm. 2
Victòria Kent, plaça de
Victòria Kent i Siano (Màlaga, 1898 – Nova York, 1987). Política i jurista. L’any 1924 començà a exercir d’advocada i el 1930 defensà els membres del Comitè Revolucionari jutjats pels fets de Jaca. Fou diputada a les Corts els anys 1931 i 1936, i ocupà el càrrec de directora general de Presons i de l’Institut d’Estudis Penals. En acabar la Guerra Civil, s’exilià a França, on visqué l’ocupació nazi. Va reflectir aquesta experiència en el llibre Cuatro años en París (1947). Després, s’establí a Mèxic (1945 – 1950), on s’encarregà d’organitzar una escola per a la capacitació de les preses; més tard, treballà a l’ONU (1950 – 1952). Dirigí la revista “Ibérica”. L’any 1977 tornà de l’exili.
05/11/1997
—
Xavier Llorenç, passatge de
Xavier Llorenç i Feliu, associacionista, conseller i pedagog, nasqué a Pont de Suert, el 29 de juliol de 1914. Establert a Barcelona, el 1968 fundà la A.VV del Grup La Pau, del que fou president. L’any 1983 va crear l’Aula Pompeu Fabra, per l’ensenyament del català al barri de La Pau. Col·laborà amb la parròquia de Sant Ambrós, d’aquell barri, aconseguint nombroses subvencions oficials. Va crear, també, la cooperativa de consum COPAZ. Fou nomenat Conseller Municipal del Districte de Sant Martí, en les primeres legislatures de la democràcia. Xavier Llorenç va morir a Barcelona, el 13 de maig del 2002.
03/06/2014
—
SOCIETAT D'ESTVDIS DE LA VERNEDA DE SANT MARTÍ 