NOMENCLÀTOR

ELS NOMS DELS CARRERS

 

FONTS

http://www.bcn.cat/nomenclator/

Jesús Portavella, Diccionari Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona 1996, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1996

 

Nom / Descripció / Data aprovació/ Noms anteriors

 

Agricultura, carrer de l’

Dedicat a l’art de conrear la terra. Simultàniament (vers l’any 1880) altres carrers de Sant Martí reberen el nom d’activitats econòmiques (treball, comerç, etc.).

25/04/1945

Núm. 60 (Pla Cerdà)

 

Alcalá de Guadaíra, carrer

Fortalesa (avui ciutat) de la província de Sevilla, conquerida per Ferran III de Castella a mitjan segle XIII. El seu castell serví de presó a importants personatges. El nom fou donat al carrer l’any 1925 com a agraïment al fet que la ciutat d’Alcalá de Guadaíra donà el nom de Barcelona a un dels seus carrers.

07/07/1942

Doctor Rizal, 04/02/1931; Alcalá de Guadaira, 13/01/1925; Dr. Rizal; Carmen

 

Almacelles, carrer d’

Municipi del Segrià.

14/12/1984

 

Àngels Garriga, carrer

Àngels Garriga i Martín (Sant Vicenç de Calders, 1898 – Barcelona, 1967). Mestra i escriptora.

24/10/1994

 

Andrade, carrer d’

Juan Gil de Andrade. Comandant de divisió naval. Prengué part en la batalla de Lepant i Joan d’Àustria el nomenà governador de la Galera Reial, la galera capitana. En el nomenclàtor de 1980 es va canviar la dedicació a favor de Domingo Antonio de Andrade (Cée, 1639 – Santiago de Compostel·la, 1712). Arquitecte i entallador.

19/11/1929

Diputación (2n tram)

 

Angeleta Ferrer, plaça d’

Angeleta Ferrer i Sensat (Barcelona, 1904 – 1992). Llicenciada en ciències naturals. Professora de la càtedra de zoografia d’articulats de la Universitat de Barcelona, de l’Institut Balmes, del centre de batxillerat Monturiol, de l’Institut Isabel la Catòlica de Madrid, de l’Institut de Reus i directora de l’institut de batxillerat Infanta Isabel d’Aragó (1966 – 1974). Era filla de la il·lustre pedagoga Rosa Sensat.

11/05/1998

Repòs, 12/06/1980

 

Antoni Gassol, passatge d’

Per un dels propietaris. El terreny on es troba el passatge està situat en l’heretat anomenada Manso Serra i fou comprat per Antoni Gassol i Civit, i Vicenç Montal i Comellas, el 1918.

Antonio Gassol

 

Arriassa, passatge d’

Travessia del carrer del Camp Arriassa.

19/07/1961

 

Artur Martorell, plaça d’

Artur Martorell i Bisbal (Barcelona, 1894 – 1967). Pedagog. Director de les escoles del Patronat Domènec de Gràcia i professor a les escoles del CADCI i a l’Escola Normal de la Generalitat. Assessor tècnic de l’Ajuntament i director de l’Institut Municipal d’Educació.

24/10/1994

 

Bac de Roda, carrer de

Francesc Macià i Ambert (Roda de Ter, ? – Vic, 1713). Polític i guerriller conegut amb el nom de Bac de Roda. Prengué part en la Guerra de Successió i fou un dels dirigents militars i polítics més populars de la guerra contra Felip V de Castella.

04/02/1931

Bach de Roda; Felipe II, 14/06/1927; Bach de Roda, 05/09/1907; Comercio; Núm. 55 (Pla Cerdà)

 

Binèfar, carrer de

Vila i municipi d’Aragó (Osca) a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera.

21/07/1989

 

Bonaventura Gispert, carrer de

Bonaventura Gispert i Vila (Barcelona, 1907 – 1976). Metge. Exercí la medicina de família durant quaranta-cinc anys.

11/07/2008

Riera d’Horta

 

Camp Arriassa, carrer del

Antic lloc anomenat Arriassa, conegut posteriorment per Camp de la Mata. Aquest camp i altres foren donats en establiment per fra Gaspar Despares, monjo i cambrer del monestir de Ripoll, a favor de Joan Vicenç Cellarés, el 1590.

24/02/1960

Campo Arriaza

 

Ca n’Oliva, carrer de

Dedicat a Ramon Oliva i Bogunyà, propietari de la Casa Llarga i jardiner del parc de la Ciutadella. Pertany al lloc anomenat camp de la Mata, de molt antic, Arriassa. Era un camp de regadiu (amb les aigües de la sèquia Comtal) de dues mujades. Aquest camp, juntament amb altres, foren donats en establiment per fra Gaspar Despares, monjo i cambrer del monestir de Ripoll, a favor de Joan Vicenç Cellarés.

24/02/1960

Casa Oliva

 

Ca n’Oliva, passatge de

Pel mateix motiu que el carrer de Ca n’Oliva, dedicat a Ramon Oliva i Bogunyà, propietari de la Casa Llarga i jardiner del parc de la Ciutadella.

19/07/1961

Casa Oliva

 

Cantàbria, carrer de

La comunitat autònoma. Forma conjunt amb els carrers del mateix barri dedicats a regions i províncies de la península Ibèrica.

25/04/1945

General Manso; Manso; Núm. 61 (Pla Cerdà)

 

Casa Llarga, passatge de

Per la construcció allargassada, d’estil indefinit, que es trobava situada en la zona del camp Arriassa.

20/06/1994

 

Clementina Arderiu, plaça de

Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889 – 1976). Poetessa.

03/12/1993

 

Concili de Trento, carrer del

Dinovè concili ecumènic que tingué lloc a Trento, Itàlia, entre els anys 1545 i 1563. Desenvolupat en tres períodes dins del regnat dels papes Pau III, Juli III i Pius IV.

07/07/1942

Concilio de Trento; Consejo de Ciento (3r tram); Lletra Ll (Pla Cerdà)

 

Conxita Badia, plaça de

Concepció Badia i Millàs (1897-1975). Soprano. Professora de cant al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Destacà en el “lied”. Fou deixebla i intèrpret d’Enric Granados.

24/10/1994

 

Corts Catalanes, Gran Via de les

Per les antigues Corts Catalanes. La cort comtal convocada l’any 1098 per Ramon Borrell és la primera reunió de Corts de què es té coneixement. Pròpiament, les Corts Catalanes daten de l’any 1192, any en el qual el braç popular participa per primer cop a l’assemblea de pau i treva.

22/06/1979

Av. de José Antonio Primo de Rivera, 07/03/1939; Av. de las Cortes Catalanas, 04/02/1931; Cortes, abans de 1900; Lletra N (Pla Cerdà); Núm. 11 (Pla Cerdà)

 

Cultura, plaça de la

A sol·licitud dels veïns com a conseqüència d’un concurs escultòric.

07/07/1987

 

Doctor Zamenhof, carrer del

Lejzer Ludwik Zamenhof (Bialystok, 1859 – Varsòvia, 1917). Lingüista. De professió oculista, creà l’esperanto, que prengué aquest nom pel pseudònim que ell usava. Comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica.

 

Dolça de Provença, carrer de

Dolça I de Provença (1095 – 1127). Comtessa de Barcelona i de Provença, vescomtessa de Millau, Gavaldà i part de Carlat. Fou la tercera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona.

01/08/1991

 

Duoda, carrer de

Duoda (segle IX). Escriptora i comtessa de Barcelona. Entre els anys 841 i 843, mentre estava confinada a Usès (Septimània), va escriure Liber manualis (Biblioteca de Catalunya), un manual dedicat al seu fill Guillem, reclamat pel seu marit, Bernat de Septimània, quan tenia setze anys. Es tracta d¿un manual adreçat a un adolescent per guiar-lo en la seva formació. El més destacable és que està escrit per una dona i, a més, laica, ja que els escriptors eclesiàstics monopolitzaven la cultura escrita en aquell moment.

10/12/1997

 

Eduard Torroja, plaça d’

Eduard Torroja i Miret (Madrid, 1899 – 1961). Enginyer. Constructor de les primeres voltes laminars a Espanya i de la tribuna del camp de les Corts.

05/10/1962

Eduardo Torroja

 

Empordà, carrer de l’

Regió natural històrica del nord-est del Principat.

11/10/1972

Ampurdán

 

Espronceda, carrer d’

José de Espronceda y Delgado (Almendralejo, 1808 – Madrid, 1842). Poeta i polític.

Núm. 54 (Pla Cerdà)

 

 

Estartit, carrer de l’

Poble del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

23/02/1976

 

Extremadura, carrer d’

La comunitat autònoma.

11/10/1972

 

Fèlix Martí Alpera, carrer de

Fèlix Martí Alpera (el Cabanyal, 1875 – Barcelona, 1946). Pedagog.

24/10/1994

 

Fernando de los Ríos, plaça de

Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, 1879 – Nova York, 1949).

24/10/1994

 

Ferradura, passatge de la

Per la singularitat de la corba del passatge. Es troba situat entre els carrers de Cantàbria i al de Santander.

01/08/1991

 

Fluvià, carrer de

Ramon de Berenguer de Fluvià (Catalunya, segle XIV – Savoia, segle XV). Cavaller, conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume d’Urgell en la lluita contra Ferran de Trastàmara.

Balmes

 

Fondal de Sant Martí, carrer del

Camí deprimit respecte de la carretera de Ribes, que condueix a l’antiga església de Sant Martí de Provençals.

19/11/1929

Fondo de San Martín; Ctra. de San Martín; Ctra. de la Cruz

 

Francesca Bonnemaison, carrer de

Francesca Bonnemaison i Farriols (Barcelona, 1872 – 1949). Pedagoga. Promotora de l’educació femenina popular. Bibliotecària de l’Obra de Bones Lectures. Convertí l’obra de beneficència en una autèntica biblioteca per a dones obreres d’on sorgí l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. Fou reina dels Jocs Florals el 1892. Col·laborà en La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Franar.

24/10/1994

 

Gelida, carrer de

Municipi de l’Alt Penedès.

12/07/1943

Pje. G

 

Guipúscoa, rambla de

Regió del País Basc.

16/02/1998

C. de Guipúzcoa, 07/07/1942; Aragó (2n tram); Letra L (Pla Cerdà)

 

Ignasi Juliol, plaça d’

Ignasi Juliol. Propietari dels terrenys i de la casa pairal situada prop de la plaça. Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1809.

19/11/1929

 

Huelva, carrer de

Ciutat i port d’Andalusia.

07/07/1942

Valencia (2n tram); Lletra K (Pla Cerdà)

 

Infància, plaça de la

L’any 1959, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona expropià trenta-una finques i una per permuta, per portar a terme el desenvolupament de l’important Pla parcial de la Zona de Levante de 1958. En l’esmentat Pla fou creada aquesta plaça.

05/10/1962

 

Jaume Brossa, carrer de

Jaume Brossa i Roger (Barcelona, 1869 – 1919). Escriptor. Establí les bases ideològiques del moviment modernista i formà part del moviment literari català, d’arrel àcrata, que destruí la repressió de 1896. Escriví a Catalònia, L’Avenç i La Revista Blanca. Fou director d’Iberia i El Diluvio.

16/06/1999

 

Joaquima Raspall, jardí de

Joaquima Raspall i Juanicó (Barcelona, 1877 – 1968). Mestra. Era coneguda popularment com a Donya Quimeta. Va exercir de mestra al Poblenou durant més de setanta anys i ensenyà a quatre generacions de noies del barri.

18/05/2001

 

Joaquín Maurín, plaça de

Joaquín Maurín i Julià (Bonansa, 1896 – Nova York, 1973). Escriptor i polític. Fou militant de la CNT i delegat al congrés de la Internacional Sindical Roja a Moscou (ISR). S’enfrontà als anarquistes en defensa de la permanència de la CNT dins la ISR. Era membre del Comitè Central del PCE, però mantingué fortes divergències amb el partit, al marge del qual creà el Bloc Obrer i Camperol. Va ser expulsat del PCE el 1931. Fou el principal teòric i impulsor de l’Aliança Obrera a Catalunya. L’any 1935 fou elegit secretari general del POUM i el 1936, diputat a Corts. És autor de La Revolución española (1932) i Hacia la Segunda Revolución (1935).

05/11/1997

 

Jordi Rubió i Balaguer, carrer de

Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 1887 – 1982). Professor, catedràtic, bibliotecari i investigador. Entre altres càrrecs i mèrits, destaquen: president de l’Institut d’Estudis Catalans (1968 – 1970) i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1969).

14/06/1991

 

Josep Estalella, carrer de

Josep Estalella i Graells (Vilafranca del Penedès, 1879 – Barcelona, 1938). Físic i químic. Professor de la Universitat de Barcelona i catedràtic als instituts de Girona, Tarragona i Barcelona. Fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Com a pedagog, va deixar escrits llibres de text, treballs i traduccions.

24/10/1994

 

Josep Miret, carrer de

Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907 – Mauthausen, 1944). Conseller de la Generalitat de Catalunya (1937) i dirigent del PSUC a l’exili.

14/12/1984

 

Josep Mula, passatge de

Josep Mula i Sánchez, taxista i fundador social, nasqué a Barcelona, el 8 de novembre de 1919, al carrer de les Carretes, 53. El 1966 anar a viure al Grup d’ habitatges La Pau. Fundador de l’Associació de Veïns La Pau, l’any 1968. Directiu de l’equip de futbol del grup del juvenils del Grup d’habitatges i creador de l’equip amateur femení de futbol sala. Taxista de professió, duia al nens en els desplaçaments per competir, gratis. Dedicació incansable als seus veïns, a l’esport i a la joventut. Josep Mula va morir el 28 de febrer del 2006. Visqué al carrer de Fèlíx Martí Alpera, 8.

22/05/2013

 

Julián Besteiro, carrer de

Julián Besteiro Fernández (Madrid, 1870 – Carmona, 1940). Polític i catedràtic de lògica a la Universitat de Madrid (1912). President de les Corts constituents que aprovaren l’Estatut de Catalunya l’any 1932.

20/12/1979

Primera Centuria Catalana

 

Llibertat Ròdenas, plaça de

Llibertat Ròdenas i Rodríguez (Xera, 1892 – Mèxic, 1970). Anarcosindicalista. El 1918 s’establí a Barcelona. Va donar a conèixer, juntament amb Josep Viadiu, el moviment dels Sindicats Únics de la Confederació Nacional del Treball. Fou detinguda a Madrid i empresonada a Guadalajara. En sortir de la presó, denuncià públicament la repressió a què estaven sotmesos els obrers a Barcelona. A partir de 1931 va dur a terme una activa campanya a favor de la FAI. Al juliol de 1936, s’uní a la columna Durruti, al front d’Aragó. Fou l’encarregada de l’evacuació a Barcelona de sis-cents nens aragonesos. S’exilià a Mèxic, on va morir.

24/04/2007

 

Manuel Ainaud, plaça de

Manuel Ainaud i Sànchez (Barcelona, 1885 – 1931). Artista, dibuixant i pedagog. Professor de dibuix a l’Escola Horaciana i director del Col·legi Mont d’Or. President de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Creador de diverses escoles de prestigi internacional. Ideà el Patronat Escolar de l’Ajuntament.

24/10/1994

 

Maresme, carrer del

Comarca de Catalunya. Prengué el nom del barri del Maresme, on es troba situat el carrer. L’orònim maresme és sinònim de marina, nom de lloc de l’indret.

29/03/1922

Maresma; Besòs; Núm. 63 (Pla Cerdà)

 

Maria-Antònia Salvà, plaça de

Maria-Antònia Salvà i Ripoll (Palma de Mallorca, 1869 – Llucmajor, 1958). Poeta i traductora. Entre les seves amistats destacaren la de Miquel Ferrà i Josep Carner, que esdevingueren els seus mentors literaris. El 1903 fou premiada al Certamen Literari de les Fires i Festes de Mallorca pel seu poema Joc de nins. La seva obra poètica s’aplegà en els volums Poesies (1910), Espigues en flor (1926), El retorn (1934), entre d’altres. Va col·laborar en les revistes Catalunya i Feminal. Traduí obres de Frederic Mistral, Francis Jammes, Manzoni i Petrarca.

01/12/1997

 

Maria Espinalt i Font, plaça de

Maria Espinalt i Font (Barcelona, 1910 – 1981). Soprano. L’any 1931 va debutar al Gran Teatre del Liceu, on va actuar durant més de deu temporades. Fou considerada una primera figura de l’escena nacional i el Govern de la República la va guardonar amb el Llaç de l’orde d’Isabel la Catòlica.

18/05/2001

 

Maria Vila, passatge de

Maria Vila i Panadès (Barcelona, 1897 – 1963). Actriu. Començà a actuar de jove i ben aviat treballà com a primera actriu, en especial, a la companyia d’Enric Borràs, que actuava al Teatre Novetats. Juntament amb el seu marit, l’actor Pius Daví, creà una companyia el 1920. Actuaren preferentment al Teatre Romea i s’especialitzaren en teatre català. Després de la Guerra Civil, contribuïren a la recuperació de les activitats escèniques. Josep M. de Sagarra escriví per a ella L’hostal de la Glòria (1931).

01/12/1997

 

Menorca, carrer de

L’illa balear, conquerida el 1287 per Alfons II de Catalunya-Aragó. Constituí, amb Mallorca i el Rosselló, el Regne de Mallorca, que fou independent fins al 1343, data en la qual s’incorporà a Catalunya-Aragó. Del 1713 al 1756 fou de sobirania britànica. Del 1756 al 1763, francesa. I novament britànica fins al 1782, data en la qual s’incorporà a l’Estat español.

07/07/1942

Mallorca (3r tram); Lletra J (Pla Cerdà)

 

Mercè Capsir, plaça de

Mercè Capsir i Vidal (Barcelona, 1899 – Suzzara, 1969). Soprano. Començà els estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, on debutà el 1914 amb Rigoletto, de Verdi, i el 1934 cantà El cavaller de la rosa, de Strauss, en versió catalana. Actuà als millors teatres d’Europa, Amèrica i nord d’Àfrica. Es retirà dels escenaris el 1946 per exercir com a professora de cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Autora d’algunes composicions i d’una Transcripció per a cant d’unes variacions sobre un tema de Mozart.

01/12/1997

 

Montserrat Garriga, plaça de

María de la Caridad del Cobre Montserrat Garriga Cabrero (Cienfuegos, 1865 – Barcelona, 1956). Es va dedicar a la botànica i fou col·laboradora del doctor Pius Font i Quer. Herboritzava plantes que, rigorosament preparades, van engrandir la Secció Botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Va fer classes de botànica a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Donà el seu herbari a l’Institut Botànic de Barcelona el 1954.

11/05/1998

 

Palmera de Sant Martí, plaça de la

La planta. Lloc popular del barri de Sant Martí de Provençals.

01/08/1991

 

Pau, plaça de la

Pel grup d’habitatges La Pau, que prengueren aquest nom pels vint-i-cinc anys de pau, després de la victòria franquista del 1939. Situada entre els carrers del Concili de Trento i de l’Empordà.

23/11/1992

 

Pere Vergés, carrer de

Pere Vergés i Farnés (Barcelona, 1896 – 1970). Mestre que participà en el moviment de renovació pedagògica que introduí els corrents de l’Escola Nova. Director de l’Escola del Mar el 1921.

24/10/1994

 

Pont del Treball Digne, carrer del

Hi passaven els treballadors de Sant Martí per anar a la fàbrica del vidre de la Verneda.

14/10/2008

Pont del Treball, 12/06/1980; Puente del Trabajo

 

Porxos, plaça dels

Pels porxos projectats que comuniquen la plaça amb la Gran Via de les Corts Catalanes, passant per sota dels edificis que separen ambdós espais urbans.

(Abans de 1970)

Pórticos

 

Prim, rambla de

Joan Prim i Prats (Reus, 1814 – Madrid, 1870). Militar i polític liberal. Governador militar de Barcelona (1843) i capità general de Puerto Rico (1847). Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la guerra de Mèxic. Comte de Reus i vescomte del Bruc.

13/04/1989

C. de Prim; Núm. 64 (Pla Cerdà)

 

Provençals, carrer de

Habitant de Sant Martí de Provençals. El nom Provençals prové probablement dels repobladors dels segles IX i X, una part dels quals podien provenir de Provença, després de la reconquesta de Barcelona.

(Abans de 1900)

Provensals; Núm. 57 (Pla Cerdà)

 

Puigcerdà, carrer de

Municipi de la Cerdanya, capital de la comarca.

(Abans de 1900)

Núm. 62 (Pla Cerdà)

 

Ram de l’Aigua, plaça del

Per les nombroses fàbriques de Sant Martí dedicades a aquest sector durant els segles XVIII i XIX i per l’abundància d’aigua que hi havia. És la denominació que han fet seva els veïns. En aquests terrenys durant gairebé un segle hi hagué la fàbrica tèxtil S. F. Vila, factoria de tintures i aprestos.

11/03/1991

 

Rector de Vallfogona, carrer del

Francesc Vicenç Garcia i Torres (Tortosa, 1582 – Vallfogona de Riucorb, 1623). Poeta conegut amb el nom de Rector de Vallfogona.

29/03/1922

Ixart; San Martín

 

Sant Martí, ronda de

Antic municipi de Sant Martí de Provençals.

19/11/1929

San Martín

 

Santander, carrer de

Capital de la comunitat autònoma de Cantàbria.

07/07/1942

Rosellón (3r tram); Lletra H (Pla Cerdà)

 

Selva del Camp, carrer de la

Municipi del Baix Camp.

19/11/1929

La Selva del Campo; La Selva; Cº Antiguo de San Martín

 

Selva de Mar, carrer de la

Municipi de l’Alt Empordà.

19/11/1929

San Martín; Núm. 58 (Pla Cerdà)

 

Soledad Gustavo, plaça de

Teresa Mañé i Miravent (Cubelles, 1865 – Perpinyà, 1939). Mestra i escriptora coneguda amb el pseudònim de Soledad Gustavo. El seu marit, Joan Montseny, conegut amb el nom de Federico Urales, i ella es convertiren en els intel·lectuals anarquistes més actius del país. Va dirigir la “Revista Blanca” i col·laborà en “Tierra y Libertad”.

18/05/2001

 

Treball, carrer del

En homenatge al treball.

(Abans de 1900)

Trabajo; Núm. 59 (Pla Cerdà)

 

Torà, carrer de

Torà de Riubregós. Municipi de la Segarra.

14/02/1984

 

Trajana, via

En homenatge a Trajà.

30/12/1953

Núm. 1

 

Verneda, camí de la

El bosc de verns. Per extensió, les vores dels rius plenes de vegetació. D’aquí el nom del barri de la riba dreta del riu Besòs.

(Abans de 1900)

 

Verneda, plaça de la

El bosc de verns. Pel mateix motiu que el carrer de la Verneda, dedicat al nom del barri.

02/11/1977

 

Verneda, passeig de la

El bosc de verns. A l’indret de l’antic molí de la Verneda.

30/12/1953

Núm. 2

 

Victòria Kent, plaça de

Victòria Kent i Siano (Màlaga, 1898 – Nova York, 1987). Política i jurista. L’any 1924 començà a exercir d’advocada i el 1930 defensà els membres del Comitè Revolucionari jutjats pels fets de Jaca. Fou diputada a les Corts els anys 1931 i 1936, i ocupà el càrrec de directora general de Presons i de l’Institut d’Estudis Penals. En acabar la Guerra Civil, s’exilià a França, on visqué l’ocupació nazi. Va reflectir aquesta experiència en el llibre Cuatro años en París (1947). Després, s’establí a Mèxic (1945 – 1950), on s’encarregà d’organitzar una escola per a la capacitació de les preses; més tard, treballà a l’ONU (1950 – 1952). Dirigí la revista “Ibérica”. L’any 1977 tornà de l’exili.

05/11/1997

 

Xavier Llorenç, passatge de

Xavier Llorenç i Feliu, associacionista, conseller i pedagog, nasqué a Pont de Suert, el 29 de juliol de 1914. Establert a Barcelona, el 1968 fundà la A.VV del Grup La Pau, del que fou president. L’any 1983 va crear l’Aula Pompeu Fabra, per l’ensenyament del català al barri de La Pau. Col·laborà amb la parròquia de Sant Ambrós, d’aquell barri, aconseguint nombroses subvencions oficials. Va crear, també, la cooperativa de consum COPAZ. Fou nomenat Conseller Municipal del Districte de Sant Martí, en les primeres legislatures de la democràcia. Xavier Llorenç va morir a Barcelona, el 13 de maig del 2002.

03/06/2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s