CARRER a CARRER

DOCTOR ZAMENHOF

zamenhof34

El 8 de juny de 1958, el dictador Francisco Franco inaugurava oficialment el polígon d’habitatges batejat com “Juan Antonio Parera” (un falangista que va ser delegat del sindicat vertical a Barcelona). En la breu visita del general al barri, va fer un petit recorregut pel carrer Doctor Zamenhof, entre Menorca i Huelva.
Res a veure amb la figura que dóna nom al carrer: el metge polonès creador de l’esperanto Ludwik Lejzer Zamenhof (1859-1917).
A finals del segle XIX, hi van haver múltiples intents de crear una llengua universal. La creada pel doctor Zamenhof va aconseguir agafar certa volada.
Una gran part del vocabulari de l’esperanto es basa en el llatí, amb elements de l’anglès, l’alemany, el rus, el polonès i el grec antic.
El 1909 va tenir lloc a Barcelona el cinquè Congrés Mundial d’Esperanto, al qual va assistir el propi Zamenhof. La llengua es va estendre sobretot entre els ambients llibertaris catalans.
A l’alçada del número 21 del carrer hi ha una placa que homenatja el doctor.
En la seva curta extensió (del carrer Menorca fins a Guipúscoa) allotja les seus d’unes quantes entitats: l’Associació de Veïns Provençals de la Verneda; el Centro Andaluz de la Comarca de Estepa y Sierra Sur; i SucsPirArt-Diables de la Verneda.
[JAB]

CAMÍ DE LA VERNEDA

cami37

Com una mena de riu Guadiana que apareix i desapareix, el camí de la Verneda comença al parc del Clot com a carrer de la Verneda, desapareix i torna a ressorgir com a camí de la Verneda en un passatge entre Camp Arriassa i Ca n’Oliva per morir amb el mateix nom al carrer que fa de límit amb Sant Adrià, després de l’antiga fàbrica de Coca-Cola al carrer Guipúscoa.
El nomenclàtor ens explica que ja rebia aquest nom abans del 1900 i que es refereix a un bosc de verns. De fet el nom li venia del desaparegut molí de la Verneda. Es trobava aproximadament on avui mor el carrer.
A la fotografia aèria de 1964 (moment àlgid de la construcció del barri actual) podem veure entre les masies, les fàbriques i els nous blocs de pisos, el recorregut del camí que donaria nom al barri tot resseguint el que avui és el carrer Huelva a l’alçada dels carrers Cantàbria, Agricultura i Treball.
A la part superior de la foto podem veure ja construïts el blocs de La Caixa i a la dreta els del Tèxtil. En primer terme, els blocs de Lamaro a mig construir envoltats de camps de conreu i encara amb la masia Can Pujades davant d’un dels blocs.
A tocar del camí veiem (d’esquerra a dreta) les masies de Can Juliol, Cal Masover, Cal Gallinaire i Ca l’Armengol.
[JAB]

JOSEP MIRET

miret

El carrer que circula paral·lel al de Cantàbria entre Huelva i la plaça de La Verneda ret homenatge als catalans morts als camps d’extermini alemanys durant la Segona Guerra Mundial.
Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907-Florisdorff, Mauthausen, 1944) va ser conseller de la Generalitat el 1937 i dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a l’exili.
Exiliat a França el 1939, va ser detingut a París el 1942 i deportat al camp de concentració de Mauthausen el 1943 (amb el número de matrícula 34.576). Fou catalogat com a presoner “Nacht und Nebel” (Nit i Boira), destinat a l’extermini.
Morí el 17 de novembre de 1944. Després d’un bombardeig aliat quedà ferit i fou rematat per un soldat de les SS.
El carrer rebé el nom de Josep Miret el desembre de 1984, en un acte en el que participà l’organització Amical Mauthausen.
En la seva curta llargària trobem l’Escola Bressol “La Verneda de Sant Martí”.
[JM]

CONCILI DE TRENTO

concili39

Dedicada al Concili ecumènic de l’Església Catòlica celebrat entre 1545 y 1563 a Trento, ciutat del Nord d’Itàlia. Es buscava reunificar la Cristiandat com a resposta a la Reforma Protestant de Lutero.
Creua tot el barri, des del carrer Espronceda fins al d’Extremadura. És la continuació del carrer Consell de Cent.
Entre els carrers de Treball i Agricultura es troben els blocs d’habitatges de “La Caixa”, inaugurats el 1955 i que estan inclosos al Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic de la Ciutat de Barcelona.
A continuació es troben les instal·lacions del Club Esportiu Júpiter i, gairebé al final del carrer, la seu de l’associació de veïns La Pau i l’Hotel d’Entitats de l’edifici Piramidón.
[MR]

PASSATGE ANTONI GASSOL

gassol40

El passatge s’inicia als Jardins del Clot de la Mel (carrer d’Espronceda) i acaba a Bac de Roda.
Les casetes del passatge Antoni Gassol es van construir l’any 1925 com a vivendes dels treballadors de les indústries tèxtils que hi havia a la zona. El nom prové d’un dels propietaris dels terrenys.
El passatge, convertit en patrimoni històric de la ciutat, està format per un conjunt d’habitatges unifamiliars de planta baixa que, a la part posterior, s’enfonsen una altura més i disposen d’un pati-jardí.
És un conjunt representatiu de l’arquitectura popular de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Totes les casetes disposen de la mateixa estructura, amb petites variacions ornamentals en la part superior de la façana.
Al número 18 trobem el Taller El Xop. Es dedica a l’atenció de les persones discapacitades intel·lectuals adultes des de l’any 1977. Té la Medalla d’Honor de Barcelona 2016.
El 2009, l’ Ajuntament va cedir l’espai de tres casetes del passatge per a la construcció  d’una  llar-residència amb 12 places.
Un carrer més avall existia un altre passatge de les mateixes característiques anomenat Vicenç Montal.
[JM]